N'aprendrem?...

Darrerament supòs que heu notat (sinó, sincerament, i amb perdó, no sé a quin món viviu…) que s’està xerrant molt d’educació, duim mesos i mesos que aquest gran valor és en boca de tothom, i sempre que açò passa a aquest país, malauradament, és per a dos motius: 

1) ha passat alguna cosa negativa, 

2) s’està discutint una altra llei educativa. 

Aquest fet demostra que no hi ha un interès vertader i sostingut per l’educació, sinó simples disputes polítiques apagafocs. Ens recordam de Santa Bàrbara quan trona. Sembla que debatre pausada, rigorosa i objectivament sobre educació avorreix sobiranament. 

Això si, quan ens hi posam sembla que tothom en sap molt i sembla que tothom té la solució per a tot.

Ara està clar que si volem solucions ràpides i fàcils en trobam a bastament. Alguns exemples del que he arribat a escoltar i llegir aquests darrers mesos:

-        Hem de separar els bons dels dolents!
-        Hem de separar els fillets de les filletes!
-        Hem d’utilitzar el sistema per enfortir la pertinènça nacional!
-        Hem d’utilitzar el sistema per enfortir la pertinènça a Europa!
-        No hem d’aprendre de memoria!
-        No importen els conceptes, sinó els procediments!
-        El que fa falta és més mà dura!
-        El que fa falta és més llibertat!
-        Més ensenyament públic!
-        Més ensenyament privat!
-        Més proves d’avaluació!
-        Menys proves d’avaluació!
-        Religió obligatòria a l’escola!
-        Laicisme a l’escola!
-        Educació comprensiva!
-        Educació segregadora!
-        …

I podriem seguir unes quantes línies més…

N’aprendrem algún dia?!...

Aprendrem que l’EDUCACIÓ és molt més que currículum?!...
Aprendrem que l’EDUCACIÓ ha d’estar per damunt de tot?!...
Aprendrem que l’EDUCACIÓ ha de ser el pilar de qualsevol estat, regió, comunitat?!...
Aprendrem a escoltar els qui en saben?!...
Aprendrem a observar als qui ho están fent bé?!...