Aquests dies haureu sentit i llegit molt aquesta parauleta: PISA ("Trepitja" en Baléà). PISA és un informe resultat de les proves aplicades a 65 països del món, dels quals 34 pertanyen a la OCDE. Aquest estudi es fa cada 3 anys i avalua les competències en matemàtiques, lectura i ciències de l'alumnat de 4t d'ESO (15 anys).
Quan ens posam a valorar les dades d'aquest document, hem de tenir en compte que aquest informe es fa des d'una perspectiva reduccionista del concepte educatiu i molt economicista. És important tenir present que NO valora una concepció educativa formadora de ciutadans crítics i lliures. Però bé, una vegada tenim clar aquest important detall, PISA ens serveix, sens dubte per pensar en moltes coses...
Anam a veure quatre dades de Balears respecte a Espanya i altres comunitats com Catalunya i País Basc.
Les Illes Balears i PISA 2012:
En competència matemàtica: Illes Balears: 475 punts, Espanya: 484 punts, Catalunya: 493 punts, País Basc: 505 punts, mitjana OCDE: 494 punts
En competència lectora: Illes Balears: 476 punts, Espanya: 488 punts, Catalunya: 501 punts, País Basc: 498 punts, mitjana OCDE: 496 punts
En competència en ciències: Illes Balears: 483 punts, Espanya: 496 punts, Catalunya: 492 punts, País Basc: 506 punts, mitjana OCDE: 501 punts.
Així, una conclusió a la que podem arribar fent una lectura ràpida de les dades és que l'aplicació del decret de mínims a les Balears, de la immersió lingüística a Catalunya, d'un sistema de lliure elecció de llengua al País Basc o la utilització d'una sola llengua a l'ensenyament, no determina els resultats en cap de les tres competències.
El model asiàtic
En els darrers anys els sistemes educatius asiàtics s'han mostrat com a models d'èxit a partir dels resultats de les avaluacions de PISA.
En primer lloc és necessari destacar el valor social de l'educació. L'educació, en aquests països, gaudeix d'un reconeixement i importància social. L'educació es troba en el centre de les agendes polítiques, es dona molta importància a tot allò relacionat amb la formació de joves.
A nivell curricular, els sistemes educatius asiàtics han centrat el procés en l'aprenentatge, a partir de les reformes educatives, el focus de l'educació es trasllada de l'ensenyament a l'aprenentage.
La motivació i el compromís dels estudiants és una peça clau en els processos escolars.
Els sistemes educatius asiàtics es troben dins el model de sistemes educatius comprensius. A Japó, per exemple, la fita de qualsevol docent és que TOTS els alumnes arribin als objectius del currículum.
L'esforç personal es considera el principal factor de l'èxit educatiu, posant en segon terme, les aptituts i habilitats innates, valorant així el potencial de cada persona.
Però també, la implicació de les famílies en l'educació dels seus fills té una funció fonamental en els alumnes asiàtics.
Més dades importants: la formació inicial dels professors i professores, així com el foment de la seva educació contínua, són un dels pilars del sistema asiàtic.
Ara bé, tots sabem que Àsia és terra de contrastos. Mentre el sudest i orient creixen econòmicament i es "modernitzen", el sud del continent viu en la pobresa absoluta.
Però, quina podriem dir que és la clau de l'èxit asiàtic? L'educació. Els anomenats "Tigres econòmics" tenen uns alts índex d'escolarització, tots ells han invertit molt en educació al llarg de les darreres dècades. Un exemple: l'inversió en educació a Indonèsia, en la darrera dècada, ha estat del 18% del total de les despeses de l'Estat i ha aconseguit reduir l'analfabetisme adult a un 16% quan rondava el 33%.
Un altre exemple: a Filipines fa uns quants anys es van obrir 30 canals de TV amb finalitats educatives.
Però bé, a banda de creure o no creure en informes tipus PISA, crec que la lectura de moltes d'aquestes dades i informes, ens serveix per afirmar que les polítiques que fomenten l'èxit escolar es basen en el diàleg, la negociació i el concens de la comunitat educativa.
A més deixen al descobert dades que ens haurien de preocupar molt com a país, ja que Espanya comença a deixar de ser líder en equitat. Queda demostrat que s'amplia la diferència de resultats entre l'alumnat de diferent nivell sociocultural.
Cal estudiar bé les dades, cal veure més enllà i pensar on porten certes exel·lències acadèmiques i quins ciutadans de futur en surten. Si els nostres fills han de ser els millors per acabar sent uns infeliços estressats, sincerament, no m'interessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada